dilluns, 29 d’octubre de 2007

El meu nom i els seus orígens

Guau!!

La meva amiga Ofelia em pregunta d'ón ve el meu nom. He sortit amb l’amo a fer una volta per poder rumiar correctament la resposta, tot regirant a la meva memòria, que, com tothom sap és superior a la dels humans que tan presumeixen. A l’arribar a casa, veient que l’Albert estava a l’ordinador li he bordat per tal que es posi a escriure. M’ha costat una miqueta per què m’entengui però ja se sap que els humans no pensen com nosaltres. A la fi sembla que ho entès i vet aquí el resum:

A l'època de Julius César estaven totes la Gàl·lies ocupades... totes? NO!! Hi havia un petit poblet a la costa d’Armorica, a l'actual Bretanya, que resistia contra la força de l'invasor. En aquest poble habitaven els seus vilatans, personatges molt simpàtics, dels que cal destacar-ne tres: Astèrix, Obèlix i Panoràmix. Panoràmix era el druida del poble i el dipositari d'una antiga recepta d'una poció màgica que donava una força inaudita a qui la begués, encara que els seus efectes eren passatgers. Eren passatgers per a tots menys per l’Obèlix ja que de petitet va caure a la marmita de la poció. Per això els efectes són perennes per a ell.
Resulta que Obèlix tenia dos grans amics. Un era l'humà Astèrix i l'altre era un avantpassat meu de nom Idèfix, encara que els britans i saxons l’anomenaven Dogmàtix, que ve a ser el mateix però en el seu idioma.

Com podeu veure en els dibuixos no ens assemblem gaire, però cal tenir en compte que n'han passat més de 2.000 anys des de llavors.

Com tot el món sap, Idèfix significa "Idees Fixes". I, certament, tots els descendents d'aquell gran Idèfix tenim les idees fixes. L'Idèfix del poble gal tenia com a idea fixa la de preservar els arbres dels boscos, motiu pel qual se’l pot considerar el primer gos ecologista.

Les meves idees fixes són moltes, però sobre totes elles està la de moure la cua com un ventilador quan veig una gosseta de les que treuen l'alè.

Li he comentat al meu amo que us posi uns enllaços per il·lustrar tot el que he lladrat.

__________________________________________________
­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­
Mi amiga Ofelia me pregunta de donde viene mi nombre. He salido con mi amo a una vuelta para poder pensar adecuadamente la respuesta, revolviendo en mi memoria, que, como todo el mundo sabe es superior a la de los humanos que tanto presumen. Al llegar a casa, viendo que Albert estaba en el ordenador le ha ladrado para que se ponga a escribir. Me ha costado un poco que me entienda pero ya se sabe que los humanos no piensan como nosotros. Al final lo ha entendido y he aquí el resumen:

En la época de Julio César estaban todas la Galias ocupadas... ¿todas? NO!! Había un pequeño pueblecito en la costa armoricana, en la actual Bretaña, que resistía contra la fuerza del invasor. En este pueblo habitaban sus lugareños, personajes harto simpáticos, de los que hay que destacar tres: Astérix, Obélix y Panorámix. Panorámix era el druida del pueblo y el depositario de una antigua receta de una poción mágica que daba una fuerza inaudita a quien la bebiese, aunque sus efectos eran pasajeros. Eran pasajeros para todos menos para Obélix ya que de pequeñín se cayó en la marmita de la poción. Por ello los efectos son perennes para él.

Resulta que Obélix tenía dos grandes amigos. Uno era el humano Astérix y el otro era un antepasado mío de nombre Idéfix, aunque los britanos y sajones llamaban Dogmátix, que viene a ser lo mismo pero en su idioma.

Como podéis ver en los dibujos no nos parecemos mucho, pero es que han pasado más de 2.000 años desde entonces.

Como todo el mundo sabe, Idéfix significa “Ideas fijas”. Y, ciertamente, todos los descendientes de aquel gran Idéfix tenemos las ideas fijas. El Idéfix del pueblo galo tenía como idea fija la de preservar los árboles de los bosques, por lo que se le puede considerar el primer perro ecologista.

Mis ideas fijas son muchas, pero sobre todas ellas está la de mover la cola como un ventilador cuando veo una perrita de las que quitan el aliento.

Le he comentado a mi amo que os ponga unos enlaces para ilustrar todo lo que he ladrado.

Guau!!!!

HE SORTIT ALS DIARIS..............!!!!!!!

Guau!!

Estic molt content!!!!!

El meu amo va enviar una foto meva a la revista dels diumenges d'un diari que es diu La Vanguardia i l'han publicada. Aqui la podeu veure. Si no em veieu, a la mateixa pàgina, a la dreta, al buscador poseu "Idèfix" i surto.

Iupi!!!!!!!!!

---------------------------------

Estoy muy contento!

Mi amo envió una foto mia a la revista dominical de un periódico que se titula La Vanguardia y la han publicada. Se puede ver aqui. Si no me veis, en la misma página, a la derecha, en el buscador, poned "Idefix" y me saldré.

Guau!!!!

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Els cosinets m'han vingut a veure...Què bé!!!

Guau!


Avui ha vingut la tieta Cristina, que cuida al tiet Ross, amb la cosineta Maxi. Ha dit que la cosineta es quedarà uns dies amb mi. Què bé!!!


A la cosineta Maxi la cuida la iaia Nuri, que ara està de viatge, i per això ha estat uns dies amb el tiet Ross i ara em toca a mi. Així, quan els de dues potes se'n vagin a treballar (quina cosa això de treballar, se n'inventen cada una...), tindré algú amb qui jugar.


Estic molt content. Ha portat el seu llit com podeu veure:


Tot i que no em fa massa cas, penso que és molt maca. El tiet Ross, com sempre quan arriba, només fa que bordar i menjar.

Parlant de menjar. La Maxi no ha portat el seu menjar, això deu voler dir que es menjarà el meu........



No sé si m'agrada gaire aixó...






Però ens ho passarem molt bé!!!!!!!
________________________________________________________________
¡Guau!

Hoy ha venido la tía Cristina, que cuida al tío Ross, con la prima Maxi. Ha dicho que la prima se quedará unos días conmigo. Qué bien!!!A la prima Maxi la cuida a la yaya Nuri, que ahora está de viaje, y por eso ha estado unos días con el tío Ross y ahora me toca a mí. Así, cuando los de dos patas se vayan a trabajar (qué cosa eso de trabajar, se inventan cada una...), tendré alguien con quien jugar.Estoy muy contento. Ha traido su cama como podéis ver. Aunque no me hace demasido caso, pienso que es muy guapa. El tío Ross, como siempre cuando llega, sólo hace que ladrar y comer. Hablando de comer. Maxi no ha traido su comida, eso quiere decir que se comerá la mia........No sé si me gusta mucho esto ...¡Pero lo pasaremos muy bien!!!!!!!